Podcast

Hipòcrates en pijama

Hipòcrates en pijama, el podcast del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Un espai produït per l’equip de Comunicació del CoMB, amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, on podeu escoltar històries, testimonis i experiències de la mà de metges i metgesses. Parlem de medicina, de salut... i de moltes coses més. Hi posem un toc final d’història i art, una visió de la medicina des de les humanitats.

Escolta'l i subscriu-t'hi des de la teva plataforma d'streaming:

Episodi 13: “D’articles, assaig i voluntats anticipades"

Fa poc que s’ha jubilat de la gestió sanitària, però el metge de família Jordi Varela encara dedica hores a fer formació i també a escriure, una afició que fa temps que l’acompanya i que ha cultivat tant des de la narrativa com, més recentment, a través de l’assaig i d’articles més breus. Encara són pocs els ciutadans que han emès i registrat un document de voluntats anticipades, però la metgessa de família Rosario Jiménez ens recorda en una entrevista que aquesta eina ens permet protegir la nostra dignitat i decidir com volem viure fins al final. Temps afegit: Coneixem avui, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història de James Parkinson, un metge d’esperit inquiet que va viure a Anglaterra, a cavall dels segles XVIII i XIX, i que va descriure i donar nom a una malaltia ben coneguda.

Episodi 12: “De camps de conreu, tractors i disfàgia"

Ha mantingut, des de petit, el contacte amb la terra i amb les tasques lligades a la pagesia. A dalt del tractor, mentre observa els solcs a la terra, el cirurgià digestiu Ramon Vilallonga ordena els pensaments i s’hi troba tan bé com a dins del quiròfan. La disfàgia o dificultat per deglutir és una patologia sovint ignorada o poc valorada, malgrat ser molt prevalent entre gent gran i persones que han patit malalties cerebrovasculars o neurodegeneratives. En parlem amb Pere Clavé, també cirurgià digestiu i tot un referent internacional en disfàgia i en el seu abordatge. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui del refredat comú, una infecció respiratòria darrere de la qual hi poden haver més de 200 virus.

Episodi 11: “De medicina olímpica i malaltia inflamatòria intestinal"

La metgessa Montserrat Bellver és especialista en Medicina de l’Esport i també una gran esportista. Ha viscut dos Jocs Olímpics, els de Tòquio 2020 i els de París 2024, com a membre de l’equip mèdic del Comitè Olímpic Espanyol, unes experiències que li han reportat grans vivències professionals i personals. La digestòloga Lucía Márquez ens dona algunes claus per entendre com és d’important per a l’organisme humà la microbiota intestinal i per què en els darrers anys han augmentat els diagnòstics de malaltia inflamatòria intestinal. Temps afegit: Si hi ha un tema que apassiona l’epidemiòleg Antoni Trilla, aquest tema són els virus. Avui el nostre col·laborador ens parla d’aquests microorganismes i de la virusfera.

Episodi 10: “De corals i rehabilitació de l’olfacte"

La metgessa Pilar Verdaguer compagina la feina com a geriatra amb la passió per la música. Ho fa a través de la direcció de corals a la Fundació Vozes, una entitat que acosta la formació musical de qualitat i gratuïta a infants i adolescents. Quines causes poden produir la pèrdua de l’olfacte? És possible recuperar la capacitat de sentir i identificar les olors? L’otorrinolaringòloga Alda Cardesín respon a aquestes i altres preguntes en una entrevista sobre la rehabilitació olfactiva. Temps afegit: La brillant carrera del científic francès Luc Montagnier, reconegut, l’any 2008, amb el Premi Nobel de Medicina com a codescobridor del virus de la sida, va fer un gir inesperat, en els seus darrers anys, cap a teories més marginals. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 9: “De teatre, relacions humanes i espais saludables"

Aina Camps es troba en el tercer any de residència de Medicina Preventiva i Salut Pública, però la passió pel teatre se li va encendre des de ben petita. Ens explica com ha estat aquest viatge: de les actuacions escolars a les companyies amateurs i de l’actuació a la direcció i a l’escriptura de textos teatrals. Els espais dels centres sanitaris també poden ser espais de salut i la nefròloga Itziar Navarro ens n’explica una experiència d’èxit en què la col·laboració entre professionals de la salut, arquitectes i pacients ha estat clau. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla recorda una figura cabdal a la història universal, tant pel que va representar per a la ciència, com per al paper de la dona a la societat. Evidentment, es tracta de Marie Curie.

Episodi 8: “De poesia i salut comunitària"

L’epidemiòleg Jordi Casabona és autor i lector de poesia i comparteix les seves reflexions al voltant del valor que té la paraula a la literatura i, també, a la medicina. Si l’especialitat dels metges de família és la Medicina Familiar i Comunitària, la metgessa Marta Castelló ens explica en una entrevista en què consisteix i per què és tan important aquest segon qualificatiu que fa referència al context del pacient: la comunitat. Temps afegit: Retrocedim a principis dels anys 80 del segle passat i recuperem, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història del descobriment del virus de la sida, el VIH, una fita que va fer mereixedors del Nobel de Medicina, l’any 2008, els científics Luc Montagnier i Françoise Barré-Sinoussi.

Episodi 7: “De pessebres i viure amb el VIH"

El metge de família Jaume Padrós sempre ha viscut amb molta intensitat el Nadal, una època durant la qual dedica hores a muntar un gran pessebre que cada any incorpora nous personatges i enginys i que, sobretot, és una molt bona excusa per convidar amics i compartir-hi una estona. L’infectòleg Adrià Mendoza repassa en una entrevista diferents aspectes del que significa i implica viure avui dia amb el VIH: tractaments, profilaxi, qualitat de vida, relacions, estigma... Temps afegit: Molts virus, un cop descoberts, han estat batejats amb topònims d’arreu del món. L’epidemiòleg Antoni Trilla ens en recorda alguns.

Episodi 6: “**De castellers, lindy hop i detecció precoç de càncer colorectal**"

Jaume Rosset és metge traumatòleg especialitzat en patologies de músics i d’artistes i la seva passió pels castells també ha fet que sigui un expert en seguretat i millora de la capacitat física dels castellers. A més, recentment, s’ha aficionat a ballar lindy hop. El programa català de cribratge de càncer colorectal està a punt de fer 25 anys i la doctora Gemma Binefa, especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva, en fa balanç dels resultats i dels reptes d’aquesta eina per a la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla tanca la seva sèrie sobre la història de la vacuna de la poliomielitis amb el metge d’origen polonès Albert Sabin.

Episodi 5: “De contes infantils i cura de les mans"

El certamen de Sant Jordi organitzat al seu hospital va animar la internista Helena Monzón a fer el pas i fer realitat una idea que feia temps que li rondava pel cap: escriure el seu primer conte infantil, en aquest cas, al voltant de l’assetjament escolar. Descobrim, amb la cirurgiana ortopèdica i traumatòloga Laia Sabaté, com funcionen i com envelleixen les mans, part fonamental del nostre cos per a les nostres activitats quotidianes. Temps afegit: A la segona entrega de la sèrie sobre la història de la vacuna de la poliomielitis, l’epidemiòleg Antoni Trilla ens recorda el paper que hi va jugar el metge Jonas Salk.

Episodi 4: “D’assajos, vells amics i glaucoma"

Als 40 anys, el cardiòleg pediàtric Ferran Gran va aprendre a tocar la guitarra i va començar a tocar amb un grup d’amics que conserva des de l’època de la facultat. Gaudeix dels assajos setmanals amb la seva banda de pop rock, però, sobretot, gaudeix de les converses i dels moments que comparteixen després dels assajos. L’oftalmòloga Zoraida del Campo ens parla del glaucoma, una afecció del nervi òptic que avança de manera silenciosa i que és una de les principals causa de ceguesa, i insisteix en la importància de la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla inicia una sèrie de tres entregues dedicada a la vacuna de la pòlio. La d’avui té com a protagonista Franklin Roosevelt, qui va ser president dels Estats Units.

Episodi 3: “De costura i xarampió"

De ben petita, la cirurgiana Consuelo García va aprendre a cosir i a fer sargits al costat de les àvies. No era conscient llavors que la seva destresa amb l’agulla anunciava ja una vocació professional posterior i que, en paral·lel, mantindria tota la vida la seva afició pel disseny i la confecció de roba. Entrevistem l’infectòleg Arkaitz Imaz perquè ens expliqui les causes i conseqüències del ressorgiment del xarampió al nostre entorn, una malaltia que ell mateix va patir ja en l’edat adulta. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla fa un repàs de com, des de l’any 1999, el virus del Nil Occidental va anar conquerint els Estats Units: des de Nova York fins a la costa Oest.

Episodi 2: “De música jazz i simulació clínica"

El dermatòleg Ramon Grimalt és un esperit inquiet. Un enamorat de la música jazz i del swing que passa a l’acció tocant el contrabaix amb la seva banda, sense deixar de banda altres aficions com la fotografia, l’ornitologia o el pilotatge d’avions, entre d’altres. La simulació guanya terreny en la formació dels professionals de la salut, amb la recreació de situacions reals en entorns segurs. La metgessa internista Mònica Rodríguez Carballeira aprofundeix en aquesta eina que facilita l’aprenentage i el treball en equip. Temps afegit: Nous estudis sobre mostres de l’ADN del músic Ludwig van Beethoven posen llum a possibles raons de la seva sordesa. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 1: “De dones de ciència i fàrmacs per a diabetis i obesitat"

L’interès i la voluntat de visibilitzar el paper que moltes dones han tingut en la ciència, així com els biaixos de gènere en salut, ha portat l’especialista en salut pública Marta Aymerich a fer-ne recerca i a publicar recentment el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions). La irrupció al mercat de fàrmacs de la família del conegut Ozempic, indicats per a la diabetis o l’obesitat, ha generat moltes expectatives. En parlem amb l’endocrinòloga Paula Garcia-Sancho, que ens explica com funcionen aquests medicaments i per què és tan important que es consumeixin sempre sota prescripció i seguiment mèdic. Temps afegit: Ara fa 60 anys, es va descobrir el virus Epstein Barr i, per primer cop, es va demostrar que un virus podia provocar càncer en éssers humans. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 19: “D’aprendre català i vertigen"

Alicia Albaladejo és d’un poble d’Albacete i va arribar a Catalunya fa gairebé deu anys per estudiar Biomedicina. Quan va triar la UAB ja tenia en ment que començaria a aprendre català de seguida. S’hi va posar i avui s’hi manega a la perfecció. En el camí, ha estudiat Medicina i tot just acaba de començar el MIR d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Entrevistem el metge de família José Luis Ballvé, que ha posat en marxa un projecte per desenvolupar una aplicació que faciliti el diagnòstic, el tractament i, molt sovint, la curació del vertigen posicional paroxístic a la consulta d’atenció primària. Temps afegit: Alexandre Yersin, el brillant científic francès descobridor del bacteri causant de la pesta, és el protagonista que avui recupera l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 18: “De fotografia i endometriosi”

El cardiòleg Alfons Fadeuilhe va aprendre amb el seu pare les primeres nocions de fotografia, una afició que l’ha acompanyat tota la vida i que ell ha anat perfeccionant amb la capacitat d’observació que ha adquirit amb la pràctica de la medicina. Conversem amb la ginecòloga Meritxell Gràcia, que ens explica per què, durant anys, l’endometriosi ha estat una malaltia infradiagnosticada, tot i afectar de manera important la qualitat de vida d’una de cada deu dones en edat reproductiva. També ens avança que les coses ja han començat a canviar. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens condueix fins als campaments dels legionaris romans per saber com era la medicina militar de l’època.

Episodi 17: “De divulgació mèdica i eutanàsia"

La ginecòloga i obstetra Sara López ha apostat per sortir de la consulta per fer divulgació sobre reproducció assistida i problemes de fertilitat a través d’un llibre i, més recentment, d’altres canals com les xarxes socials. El metge de família Xavier Busquet és expert en cures pal·liatives domiciliàries i un dels autors d’un estudi qualitatiu que recull experiències de professionals que han participat en processos d’eutanàsia a Catalunya. En una entrevista, ens acosta les reflexions, emocions i dificultats que van expressar aquests companys. Temps afegit: curiositats al voltant dels supervivents del Titanic, a propòsit de la cançó My heart will go on, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 16: “D’escenaris, teatre i elecció de les places MIR”

Ja fa uns anys que el metge de família Dani Antolín va trobar en el teatre un gran aliat. Els escenaris i la interpretació el van ajudar a superar un intent de suïcidi i han estat companys de viatge i font d’aprenentatge per a aquest jove metge. Entrevistem un altre metge de família, Yoseba Cánovas, que cada any fa un seguiment exhaustiu del procés d’elecció de les places MIR i n’elabora una anàlisi molt innovadora que, segons afirma, desmenteix que la Medicina Familiar i Comunitària sigui poc atractiva per als joves metges. Temps afegit: epidèmies de febre groga a la Barcelona del segle XIX, de la mà del nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 15: “De ***collages*, docència i música per a RCP**"

D’una manera gairebé casual, la cirurgiana general Janice Velasco va descobrir que les radiografies podien ser un material perfecte per elaborar els seus originals collages i per expressar la seva creativitat. Conversem amb la metgessa de família Anna Ruiz Comellas sobre com compagina assistència, recerca i docència a futurs metges des de la Catalunya Central. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens porta una llarga llista de temes del pop i del rock amb ritmes idonis per acompanyar una reanimació cardiopulmonar (RCP).

Episodi 14: “De dansa, twerk i comunicació de males notícies”

La dansa i el dibuix han estat molt presents a la vida de la metgessa de família Sònia Baró. Després d’un parèntesi, s’ha retrobat amb el ball gràcies a la pràctica i el descobriment del twerk. Acostumada a ser entrevistada com a referent de cirurgies pioneres, la neurocirurgiana Gloria Villalba ens parla avui de la importància de crear espais de calma dins dels centres sanitaris per poder comunicar amb respecte i empatia informacions de fort impacte emocional tant als pacients com als seus familiars. Temps afegit: el primer transplantament de cor del món, realitzat l’any 1967 pel cirurgià Christiaan Barnard, és l’episodi mèdic que avui rescata de la memòria l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 13: “De novel·les d’aventures, emergències i jubilació"

El metge de família Lluís Valerio compagina la medicina amb l’escriptura. Es mou com un peix a l’aigua al gènere de la novel·la d’aventures: n’ha publicat tres títols i compta amb uns quants lectors fidels. Les emergències han marcat la vida professional del metge especialista en girurgia general i de l'aparell digestiu Jaume Motos. Acaba de jubilar-se del SEM, on era el metge més antic, i comparteix vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la figura del metge alemany Robert Koch, descobridor del bacil de la tuberculosi.

Episodi 12: “De Grècia clàssica i migranya”

La figura d’Agnòdike, que va viure a l’Atenes del segle IV abans de Crist i que es coneix com la primera ginecòloga de la història, ha servit d’inspiració a la historiadora Elisenda Durban per escriure la seva primera novel·la, La metgessa (Pagès editors). La neuròloga Patricia Pozo actualitza coneixements al voltant de la migranya en una entrevista en què destaca la importància d’oferir als pacients opcions que millorin la seva qualitat de vida. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda l’enorme aportació que la metgessa Virgina Apgar va fer a la salut neonatal, amb el test que porta el seu nom i que es fa a tots els nadons en néixer.

Episodi 11: “De maratons i dolor persistent"

L’oftalmòleg Ferran Mascaró ha participat a cinc de les sis grans maratons del món. L’afició per córrer li ha servit per connectar amb el seu fill Josep, diagnosticat d’autisme, i per donar visibilitat als trastorns d’aquest espectre. Parlem de dolor persistent amb la metgessa de família Aina Perelló, que ens explica que hi ha tractaments més enllà dels fàrmacs i que cada cop hi ha més evidències dels beneficis que aporten als pacients el moviment i l’educació en neurociència. Temps afegit: fòbies i altres curiositats al voltat d’agulles i xeringues, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 10: “De botànica i ultrasons”

A punt de jubilar-se, la metgessa de família i experta en valoració geriàtrica Adela Martín té molt clar que ha arribat el moment de dedicar-se a la seva altra gran passió: la botànica. Conversem amb el radiòleg Xavier Serres, que ens recorda la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia, i ens descobreix l’enorme potencial que aquestes ones tenen també en processos terapèutics, com ara la destrucció de tumors. Temps afegit: l’origen i evolució del fonendoscopi, de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 9: “De música electrònica i amiant"

Francesc González és metge internista i disc jòquei. S’ha format com a productor musical i la seva passió per la música electrònica només és comparable amb la satisfacció que li produeix fer de metge. Entrevistem el pneumòleg Ignasi Garcia Olivé, amb qui recordem que l’amiant continua sent un risc real per a la salut a l’espera d’assolir la retirada total dels materials que contenen aquest tipus de minerals. Temps afegit: La història dels guants quirúrgics explicada per l’epidemiòleg Antoni Trilla, amb una història d’amor inclosa.

Episodi 8: “De ‘Bookstagram’ i violència masclista”

Paula López és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia Vascular, però també toca el piano i gaudeix ballant, dibuixant i, sobretot, llegint. Ella és booskstagramer, és a dir, que recomana i comparteix lectures a Instagram. Entrevistem la psiquiatra Lluïsa Garcia-Esteve, referent en l’atenció a dones que pateixen violència sexual, que ens recorda que la violència masclista és també una qüestió de salut a la qual cal donar una resposta integral. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el personatge televisiu del doctor Gregory House i els paral·lelismes que manté amb Sherlock Holmes.

Episodi 7: “De fe, ciència i preparació del MIR"

Amb una sòlida formació en filosofia i teologia, que enriqueix la seva carrera com a metge de família i directiu del món sanitari, Jaume Duran reflexiona i escriu sobre la relació entre ciència, medicina, fe i espiritualitat. La metgessa Zineb Bakkali va graduar-se fa uns mesos i ens explica en una entrevista com es prepara l’examen MIR i quines són les seves expectatives i il·lusions professionals i personals. Temps afegit: l’eradicació de la verola, un gran triomf de la vacunació, amb Antoni Trilla.

Episodi 6: “De muntanya i malalties emergents”

A la biblioteca del cardiòleg Miquel Ylla hi ha més de 10.000 llibres sobre muntanya, bona mostra de la gran afició d’aquest metge, ja jubilat, que encara es calça les botes per pujar cims. Parlem amb el metge internista Daniel Camprubí sobre les raons per les quals malalties qualificades d’emergents, com el dengue o la febre del Nil occidental, estan apareixent cada cop amb més freqüència al nostre entorn. Temps afegit: el descobriment de l’Helicobacter pylori com a causa de l’úlcera pèptica, una revolució clínica dels anys 80 que ens explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 5: “D’esport adaptat i Codi Sèpsia"

Les rutes en bicicleta han obert tot un món de sensacions i experiències a la metgessa de família Mercè Custal, que comparteix aquesta afició recent amb persones amb diferents tipus de discapacitat. Entrevistem el metge instensivista Juan Carlos Yébenes, un dels principals creadors i impulsors del Codi Sèpsia, que va marcar un abans i un després en la detecció i atenció d’aquests casos, que comporten risc vital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla mira cap als anys 80 i torna a la càrrega amb més sèries de televisió de metges i professionals sanitaris.

Episodi 4: “De submarinisme i valors de l’atenció primària”

Baixem als fons marins amb el neurocirurgià Edgar Casajuana, un apassionat del submarinisme i de la vida i els paisatges que amaguen els oceans. La metgessa de família Cristina Escardó ens parla dels valors que defineixen una atenció primària de qualitat a partir de la reflexió sobre la seva tasca diària en un consultori local. Temps afegit: sèries de metges que van triomfar a la televisió dels anys 60 i 70, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Episodi 3: “De música antiga i insuficiència renal"

La música antiga i els instruments medievals fa temps que van captivar el dermatòleg Xurxo Romaní, un ferm defensor de la màxima que la música, de qualsevol època, està feta per gaudir. La nefròloga Melissa Rau ens parla d’insuficiència renal crònica en una entrevista en la qual ens dona claus sobre diferents tractaments, com ara l’hemodiàlisi domiciliària, i sobre la importància de facilitar als pacients una bona informació i formació. Temps afegit: descobrim de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla l’origen de l’expressió “cordó sanitari”, avui emprada sovint en termes polítics.

Episodi 2: “De natació, Jocs Olímpics i hepatitis C”

La metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària Clàudia Dasca recorda la seva carrera com a nedadora d’alta competició i el seu pas pels Jocs Olímpics de Londres 2012, on va participar a la prova dels 400 metres estils. Entrevistem l’hepatòloga Maria Butí, que ens posa al dia de l’actual abordatge de l’hepatitis C i ens explica per què avui podem pensar en una possible eliminació de la malaltia al nostre entorn. Temps afegit: el doctor Antoni Trilla ens transporta fins al laboratori d’Alexander Fleming per conèixer amb detall com va ser el descobriment de la penicil·lina.

Episodi 1: “De parelles lingüístiques, urgències i emergències"

La internista i dermatòloga jubilada Montserrat Serra i la metgessa resident de Cardiologia Pastora Rodríguez formen una de les parelles lingüístiques del programa del CoMB. Es troben per conversar en català i la seva relació s’ha convertit en una amistat. Parlem amb la metgessa d’Urgències i internista de formació Mireia Puig sobre la imminent especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències i sobre com és l’activitat en un servei d’Urgències d’hospital. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda com Louis Pasteur va administrar la primera vacuna de la ràbia en humans.

Episodi 19: “De teatre, salut mental i miopia"

Primer va ser actor amateur; més tard, va fundar una companyia teatral amb persones diagnosticades de trastorn mental i, finalment, va muntar tot un festival internacional. Aquesta és l’experiència que comparteix el metge de família Manel Anoro. Entrevistem l’oftalmòleg Josep Torras, que ens explica per què parlem d’epidèmia de miopia i quines són les causes de l’increment d’aquesta afecció de la visió i de l’aparició d’altres. Temps afegit: recuperem i rellegim tot un clàssic de la literatura del segle XX, La Pesta, d’Albert Camus.

Episodi 18: “De simfonies, herois i caigudes”

La Simfonia dels herois és el projecte musical i solidari que Andreu Gabarrós, neurocirurgià i músic, ha tirat endavant amb un grup de pacients intervinguts de tumors cerebrals. El metge de família Rafael Azagra ens explica com es poden prevenir i reduir la gravetat de les caigudes que tan sovint pateixen les persones grans i, especialment, les dones. Temps afegit: fem un reconeixement al paper que la física i química britànica Rosalind Franklin va tenir en la descripció de l’estructura de l’ADN.

Episodi 17: “De relats, novel·les i formació humanística"

Laura Minguell del Lungo va néixer i es va formar com a metgessa especialista en Anestesiologia a Roma, però la vida la va portar a Catalunya, on ha compaginat professió i afició per l’escriptura i ha publicat diverses obres. Conversem amb el pneumòleg Joaquim Gea sobre la importància de la formació humanística dels metges i sobre la gran acollida que ha tingut l’assignatura d’Humanitats a la facultat de Medicina de la UPF. Temps afegit: descobrim la formació en medicina que hi ha darrere de moltes persones que han obtingut reconeixement en altres àmbits, com la política, la literatura, l’esport, la música o el cinema.

Episodi 16: “De síndrome d’Ulisses i al·lèrgies a medicaments”

El psiquiatre Joseba Achotegui fa anys que aborda i estudia el patiment, el dol i l’estrès que experimenten les persones migrades, procés que va batejar com a síndrome d’Ulisses i que la comunitat científica ha adoptat per denominar aquesta realitat. De la mà de l’al·lergòloga Maria Pilar Monreal, dediquem l’entrevista a les al·lèrgies, especialment a les que tenen a veure amb medicaments. Temps afegit: descobrim novetats sobre Beethoven a través de l’estudi recent del seu genoma, desxifrat a partir de restes de cabell del músic.

Episodi 15: “D’activitat física i menopausa"

La metgessa de família Montserrat Romaguera no tan sols practica esport des de ben petita, sinó que també el prescriu a la consulta i al llibre Mi médico me manda a paseo. Entrevistem la ginecòloga Missy Guinot, experta en menopausa, que ens aclareix quins són els principals canvis, símptomes i alteracions d’aquesta etapa i insisteix en la necessitat de prevenir i de consultar. Temps afegit: reivindiquem la figura d’Elena Maseras, la primera dona que va estudiar Medicina a Catalunya i a l’Estat, que mai va exercir de metgessa.

Episodi 14: “De dibuix, pintura i cirurgia robòtica”

Com un home del renaixement, Daniel Munárriz, resident d’Hematologia i Hemoteràpia, cultiva l’art i la ciència. Dedica els seus dies a la medicina i a la recerca, però sempre troba temps per a la pintura i el piano. El cirurgià general i digestiu Eloi Espín ens acosta al present i futur de la cirurgia robòtica i ens dona una lliçó magistral de com l’ús de robots mai ha d’obviar el vessant humà del cirurgià envers el pacient. Temps afegit: la presència del dolor en la vida i en l’obra de la pintora mexicana Frida Kahlo.

Episodi 13: “De blues, rock i terratrèmols"

Anestesiòloga i cantant de dues bandes, Elvira Bisbe ha crescut i ha viscut amb la música, des del cant coral fins al rock i el blues. Coneixem de primera mà l’experiència viscuda per la traumatòloga Alícia Gargantilla en un hospital de campanya a la zona afectada pel terrible terratrèmol registrat el febrer de 2023 a Síria i Turquia. Temps afegit: estrenem secció donant unes quantes raons per revisitar la sèrie Doctor en Alaska.

Episodi 12: “De manga i bronquiolitis”

Mònica Rex és resident de Medicina Familiar i Comunitària i una gran aficionada al còmic, en especial, al manga. A través dels seus articles, videoblogs i pòdcasts ha esdevingut tota una referent en la matèria. Conversem amb el pediatre Carlos Luaces, que ens parla de bronquiolitis i del temut virus respiratori sincitial (VRS), principal responsable de les epidèmies respiratòries en població pediàtrica. Xavier Sierra ens fa retrocedir uns segles i ens descobreix per què de l’escorbut també se’n deia la “pesta de les naus”.

Episodi 11: “D’educació sanitària i ictus"

La metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia Inés Zugasti és l’ànima impulsora de l’associació Eqües, a través de la qual estudiants de Medicina i joves professionals voluntaris fan divulgació bàsica de salut a escoles i instituts. Parlem amb el neuròleg Pere Cardona sobre l’atenció urgent a l’ictus i, sobretot, sobre com millorar el seguiment posterior dels pacients. El descobriment de l’àcid fòlic i de les seves indicacions és el punt final que hi posa Xavier Sierra.

Episodi 10: “De teatre i ecografies”

A banda de la seva trajectòria professional com a reconegut endocrinòleg i expert en diabetis, Ramon Gomis ens revela com ha cultivat des de la seva joventut l’afició pel teatre i per la dramatúrgia. Entrevistem la metgessa de família Laura Conangla, que ha liderat una petita gran revolució formant companys en l’ús de l’ecografia a l’atenció primària. Xavier Sierra recorda el descobriment del radi, a finals del segle XIX, i com va ser aplicat en diferents usos sense tenir en compte els seus efectes nocius.

Episodi 9: “De tuberculosi i cures pal·liatives"

Darrere el pseudònim d’Ada Klein Fortuny s’amaga una metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig La plaga blanca, un recorregut per la vida de grans figures de la literatura universal que van patir tuberculosi. Coneixem l’activitat dels PADES, els equips que ofereixen cures pal·liatives als domicilis dels pacients, i ho fem a través de l’experiència del geriatre Adrián Oller Bonache. Clou l’episodi la història que ens porta Xavier Sierra, dedicada a la germana Mary Joseph, monja i infermera del segle XIX.

Episodi 8: “D’alpinisme i joves professionals”

El neurocirurgià Josep Antoni Pujante ha pujat els cims més alts de cada continent i comparteix aquí reflexions i vivències acumulades en les seves expedicions. Amb Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia, parlem dels joves metges i metgesses: de les seves inquietuds, de com veuen la professió i de com aquesta generació fa front a l’exercici. Tanquem, de la mà de Xavier Sierra, amb un record a la figura i aportacions del metge britànic Thomas Syndenham, conegut com l’Hipòcrates del segle XVII.

Episodi 7: “De cirurgianes pioneres i cooperació"

A la Barcelona del segle XIV hi va viure una dona d'origen humil i avançada al seu temps coneguda com a Francesca de Barcelona. La guionista i historiadora Laia Perearnau ha novel·lat la vida d'aquesta cirurgiana hàbil i experta que es va saber fer un nom i un lloc en una època ben adversa. Entrevistem el pediatre Iñaki Alegría, que exerceix des de fa uns anys en un hospital rural d'Etiòpia, i amb ell revisem el concepte de cooperació i tirem per terra alguns prejudicis. Xavier Sierra ret homenatge a la memòria del metge hongarès Ignaz Semmelweis, tractat injustament al segle XIX per la seva ferma defensa de la higiene de mans.

Episodi 6: “De màgia i llengües”

A la seva butxaca sempre hi ha una baralla de cartes. Coneixem la història del pneumòleg Sergi Pascual que, gràcies a la seva afició per la màgia, ha adquirit habilitats molt útils per connectar amb els pacients. Parlem amb el metge internista Gustavo Tolchinsky sobre la importància que té l’ús de la llengua a la consulta i com, en societats com la catalana, on en conviuen dues d’oficials, conèixer i respectar l’idioma dels pacients millora l’assistència. Acabem amb Xavier Sierra, que ens descobreix l’origen de la paraula sífilis i quines altres denominacions va tenir aquesta malaltia en els seus orígens.

Episodi 5: “De novel·les i antibiòtics"

Elena Cases, metgessa resident de Psiquiatria, ja ha publicat quatre llibres de ficció i té clar que no podria renunciar a escriure ni tampoc a la seva vocació per la medicina. Entrevistem Carles Llor, metge de família que reivindica i practica la recerca des de l’atenció primària, en el seu cas, al voltant del bon ús dels antibiòtics. A partir del concepte de “serendipitat”, Xavier Sierra ens rememora l’origen de descobriments del món de la medicina, com els anitcoagulants, la penicil·lina o el microscopi, que van tenir molt a veure amb l’atzar.

Episodi 4: “De camps d’oliveres i seqüeles de COVID-19”

Els records d’infantesa i joventut, lligats a la terra i a la pagesia, acompanyen Josep Maria Benet, metge de família que ha mantingut l’afició i la dedicació a l’oli i a les oliveres. Parlem amb la metgessa internista Lourdes Mateu sobre COVID-19 persistent, sobre els seus efectes en la salut i en la vida de les persones afectades i també sobre l’impacte en el sistema sanitari. Xavier Sierra tanca l’episodi traslladant-nos fins a la Primera Guerra Mundial per recordar l’origen de la patologia coneguda com a “peu de les trinxeres”.

Episodi 3: “De joves migrants i connexió cervell-intestí"

La metgessa de família Alba Martínez s’ha convertit en una referència per a joves migrants que arriben sols a Barcelona, on hi viuen sense referents familiars i arrossegant motxilles molt pesants. La psiquiatre Amanda Rodríguez-Urrutia protagonitza una entrevista on ens posa al dia dels darrers descobriments sobre la connexió que existeix entre el cervell i l’intestí. Per acabar, Xavier Sierra ens fa viatjar a mitjan segle XIX per parlar-nos del descobriment i els primers usos de l’anestèsia.

Episodi 2: “De música al quiròfan i perspectiva de gènere”

Joan Valls, metge resident de pediatria, toca el violí des dels sis anys i ens explica com ha fet que aquestes dues vocacions es complementin, per exemple, interpretant peces en quiròfans i sales d’espera. Amb la cardiòloga Antònia Sambola parlem de medicina amb perspectiva de gènere i, més concretament, de salut cardiovascular de la dona. Tanquem amb un episodi ben curiós que reconstrueix Xavier Sierra i que va tenir lloc al segle XIX a l’antic hospital de la Santa Creu amb el doctor Joan Giné i Partagàs com a protagonista.

Episodi 1: “D’escriptura i qualitat del son"

La necessitat d’escriure i el gust per les lletres acompanyen des de sempre Clàudia Codina, metgessa resident de medicina interna i articulista a la revista cultural Catorze.cat, que ens explica com compagina aquesta doble vocació. Conversem amb la neuròloga Anna Fernández Arcos i coneixem les principals claus per entendre per què necessitem dormir prou hores i per què és important que el son sigui de bona qualitat. De la mà de Xavier Sierra, fem un recorregut per l’evolució de la cirurgia a través de diverses obres pictòriques.

Episodi 12: “De tires còmiques i telemedicina"

El metge internista Omar El Boutrouki ens parla de la seva passió pel dibuix i pel còmic i de les tires i vinyetes sobre la pandèmia que ha anat publicant a les xarxes, on el trobem sota l’àlies @eldoctorhumà. Entrevistem la metgessa de família Mireia Sans per aprofundir en l’ús de la telemedicina i en com i quan utilitzar-la amb seguretat en la pràctica assistencial. Xavier Sierra fa un reconeixement al doctor Pere Mata, impulsor de la medicina forense a Catalunya.

Episodi 11: “De futbol i humanització de les UCI”

El pneumòleg Ferran Morell reviu la història de Galens Catalonia, l’equip de futbol integrat per metges que va ser pioner i que es manté actiu a les competicions des de l’any 1972. Conversem amb la intensivista Judith Marín-Corral, que ens posa al dia del moviment d’humanització de les UCI i dels beneficis que implica per als pacients. Amb Xavier Sierra, coneixem qui i com es va identificar el primer coronavirus, a mitjans dels anys 60.

Episodi 10: “De metges músics i lluita antitabac"

Cecília Mazzara, cirurgiana maxil·lofacial, toca la flauta travessera a l’orquestra Ars Medica. Amb ella, compartim la història de la seva passió per la música i per la medicina. Parlem amb Esteve Fernández, epidemiòleg i expert en control del tabac, sobre possibles estratègies per donar un nou impuls a la lluita contra el tabac. Xavier Sierra ens porta cent anys enrere per recordar el descobriment de la insulina.

Episodi 9: “De salut sense sostre i psiquiatria infantil”

Carme Roca, metgessa de família, ens porta fins a l’església de Santa Anna, al barri Gòtic de Barcelona, per descobrir-nos l’atenció sanitària que l’associació Salut sense Sostre ofereix a persones sense llar. Entrevistem la psiquiatra Rosa Calvo, que ens explica per què és tan important disposar, per fi, de l’especialitat mèdica de Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència. Amb Xavier Sierra, fem una classe d’història de l’art i de la medicina a través de l’obra pictòrica La lliçó d’anatomia del doctor Nicolaes Tulp, de Rembrandt.

Episodi 8: “De conciliació i dolor"

Qiaomiao Lin s’ha estrenat alhora com a metgessa resident de medicina interna i com a mare del seu primer fill i ens explica com es planteja la conciliació. Parlem amb l’anestesiòleg i especialista en dolor Javier Medel sobre el dolor, la seva percepció, causes, tractament, etc. Ens acostem, amb Xavier Sierra, a la figura de Josep Trueta i Raspall.

Episodi 7: “De memòria històrica i deontologia mèdica”

La biòloga Ivon Cuscó ens explica la tasca que du a terme l’equip del Programa d’Identificació Genètica de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que es du a terme a l’Hospital Vall d’Hebron. Analitzem amb la pediatre i presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), Montserrat Esquerda, el valor que té el Codi de Deontologia per als metges i metgesses. Amb Xavier Sierra, coneixem la relació entre anatomia i mitologia.

Episodi 6: “De cinema i medicina rural"

Compartim la passió pel cinema del metge de família Antoni Peris. Coneixem de prop el dia a dia dels metges i metgesses de família rurals de la mà de la doctora Sara Freixedas. Fem un modest homenatge, amb Xavier Sierra, a unes dones pioneres: les primeres metgesses catalanes.

Episodi 5: “D’ultratrails i hospitals sostenibles”

Compartim les sensacions i reflexions que viu el pneumòleg Oriol Sibila, gran aficionat a les ultratrails, mentre corre per la muntanya. Entrevistem el doctor Jaume Duran, director gerent de l’Hospital de Mollet, que ens explica el projecte d’Hospital Verd, un referent de sostenibilitat. Descobrim, amb Xavier Sierra, qui va ser Hipòcrates, conegut com el “pare de la medicina".

Episodi 4: “De sèries negres i acompanyament a la mort"

Recordem amb la psiquiatra forense Esperanza Gómez el seu paper com a assessora de la sèrie de TV3 Nit i Dia. Entrevistem la metgessa intensivista i experta en bioètica Olga Rubio, amb qui parlem de l’acompanyament a la mort. Fem un passeig amb Xavier Sierra per observar alguns detalls del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau.

Episodi 3: “D’horts terapèutics i impressió 3D”

Coneixem el projecte d’hort terapèutic impulsat per la metgessa de família Cristina de Prado al barri de Sant Andreu de Barcelona. Entrevistem el traumatòleg Ferran Fillat, referent en aplicació de la impressió 3D en medicina. Xavier Sierra ens revela com es va inventar el primer estetoscopi.

Episodi 2: “De mòmies egípcies i vacunes"

Rosa Dinarès, radiòloga i egiptòloga, ens acosta a la medicina de l’antic Egipte. Entrevistem Valentí Pineda, pediatre i expert en vacunes, que ens aclareix dubtes sobre com funciona la immunització. De la mà de Xavier Sierra, descobrim quines malalties oculten els personatges de Las Meninas de Velázquez.

Episodi 1: “D’astronautes i instagramers” (Pilot)

Coneixem la història de Sergi Vaquer, metge a l’Agència Espacial Europea (ESA), i entrevistem Joana Herrero, la @marepediatra a Instagram. Xavier Sierra ens acosta a la figura de Jaume Ferran i Clua, descobridor de la vacuna contra el còlera.

Amb el suport tècnic de Betevé Ràdio: